dimecres, 28 de setembre del 2011

divendres, 23 de setembre del 2011

Cala Marçal · Felanitx · Mallorca: 2 Vídeos + Panorama·>>360º<<·

Dos vídeos procedents de la xarxa:

I dues panoràmiques pròpies:

dilluns, 19 de setembre del 2011

divendres, 16 de setembre del 2011

Sa Bassa Nova · Portocolom · Mallorca ·>>360<<·

Pantalla completa: primer botó




dissabte, 10 de setembre del 2011

Adéu, Pere Joan

Aquest mati he anat al cementiri a dir el darrer adéu al qui possiblemnet ha estat l'amic més constant del meu germà: en Pere Joan de sa Serradora.
Ara record un dia, quan jo devia tenir vuit o nou anys i en Biel nostro i en Pere Joan devers 15 o 16, estavem per sa portassa de ca nostra amb mumpare.... Quan en Pere se n'anava va voler ser modern i va dir al meu germà una cosa tan cursi com: "Adéu, Gabi!". Mumpare tot d'una, fent cara de pocs amics, se va mirar en Biel i li va dir: "Què t'ha dit aquest? Perquè aqui de gabis només tenim ses des coloms".

D'una puta vegada: MALLORQUÍ i CATALÀ

Mem, a veure si mos entenem. Això va per tots aquells que agafen sa moto grossa del pensar poc i s’emprenyen i m'emprenyen un sac quan discuteixen de que si es mallorquí per aquí o el català per allà.
El PP, amb el senyor Bauzà i el Círculo Balear que els deu fer sermons, fan poc més o menys com feia en Franco a “favor” de la nostra llengua.
A quants agafen melopees, s’encalenteixen massa i tornen vermells amb aquest tema les deix aquí una carta de Francesca Gelabert i Frontera, de 80 anys, que ahir publicava “Diario de Mallorca” on d’una manera netíssima queda clara una veritat com un temple. Vegeu:

CARTA A L´HONORABLE MARíA SALOM
A principi de legislatura, la presidenta del Consell Insular de Mallorca responia sempre el mateix quan els periodistes l´entrevistaven. Li demanaren per Televisió de Mallorca: "Primer demanarem els papers, hem d´esbrinar com estan les coses...". Li demanaren pel segon cinturó: "Primer m´he de seure amb la gent que en sap, jo no som enginyera...". Molt ben contestat, encertat i raonable. Li demanaren: "Potenciareu les modalitats lingüistíques a l´escola?". Resposta: "Sí, s´han de potenciar les modalidats (sic)...". Vol dir que no vos heu de seure amb la gent que en sap? Amb els filòlegs de llengua catalana i amb els representants del professorat...? Que sapiguem vos no sou filòloga. Pensau-ho bé. Les modalitats s´aprenen pel carrer i no són les mateixes ni a tots els pobles de Mallorca ni tan sols a totes les barriades de Palma. Heu vist mai gramàtiques castellanes en modalitats? I el castellà té moltes més modalitats que el català... El que s´estudia a l´escola ha de servir per a tots els Països Catalans. La normativa ha de ser la mateixa per a tothom, com ho és per als castellans o per als francesos. No parlen igual a Madrid i a Sevilla, i tots estudien amb la mateixa gramàtica. Tampoc parlen igual a París i a Marsella i també estudien tots amb la mateixa gramàtica. Pensau-ho bé, dona María. Podeu ser la presidenta de tots. Tenc vuitanta anys i estim molt aquesta llengua nostra, el mallorquí, que és català com el pollencí, el binissalamer, el barceloní o el menorquí. Vos deman protecció per a la nostra llengua, oficial a la nostra comunitat, i que ja la parlaven els meus pares i els meus padrins. Ells no pogueren anar escola per aprendre-la bé, com toca. Us deman que el jovent, que avui viu a les illes, pugui aprendre la seva llengua, romànica com el castellà, el francès o l´occità, amb les mateixes condicions de rigorositat científica i lingüística, que ho fan tots els altres parlants dels països civilitzats.

Plaça de Sa Font de Sª Margalida · Felanitx· Mallorca ·>>360º<<·

Pantalla completa: Primer botó

Font de Santa Margalida · Felanitx· Mallorca ·>>360º<<·

Pantalla completa: Primer botó

divendres, 9 de setembre del 2011

Es Far/Cova Foradada · Portocolom · Mallorca ·>>360º<<·

Pantalla completa: Primer botó
     

Es Port (Portocolom) Felanitx · Mallorca ·>>360º<<·

Pantalla completa: primer botó

dijous, 8 de setembre del 2011

Vida retirada

Aquí teniu un felanitxer del que havíem perdut el rastre i les noticies. Una vegada, fa anys, el vaig veure retratat amb uns ermitans a la premsa regional. De llavors a ara, res més d’ell. Un amic hi va parlar aquest estiu a l’ermita de Betlem d’Artà. Dins aquella soledat en Joan Xamena guarda el vell edifici ara que ja no hi ha ermitans per cuidar-lo.
A l’entrada anterior d’aquest blog hi podeu veure algunes de les imatges del lloc artanenc de les que també, com de les d’en Joan, es l’autor el meu bon veïnat, el metge Jaume Canet al qui vull donar les gràcies per la seva aportació. De totes maneres aquest blog és també el blog de tots els amics.

Ermita de Betlem a Artà

L’ermita de Betlem d’Artà es troba a 10 km. del nucli urbà. Està situada dins una antiga possessió anomenada Ferrutx fundada l’any 1805 pels ermitans de Randa i Valldemossa a partir d’una donació d’una petita part del terreny feta per Jaume Morei. Aquí veim el paisatge de la zona i alguns aspectes de l'edificació eremítica.
-Fotografies servides per Jaume Canet-





dimecres, 7 de setembre del 2011

Salvar la pell

(Publicat al setmanari Felanitx)

ELS NINS
En Rafel era un dels nins més agradables de l’escola. A vegades m’agafava de la mà i només me deia “Mestre..”. Volia que li fes cas. Record que un pic va venir a la meva taula i va acostar tan el seu cap al meu que quan me vaig girar quasi li faig mal a una cella.
-Què vols, Rafelet? –li vaig dir- Uep... i aquesta taca que dus al coll pareix una pera.
Era una clapeta de la grandària de la fruita que representava situada a pocs centímetres de l’orella.
-Un defecte, mestre –va contestar mig felló- Quan vaig néixer i sa mamà la va veure va tenir un disgust molt gros.
-Punyeta... si això no és res, amiguet meu. Li diuen un desig. No té importància.
No era res però a ca seva haguessin pagat molt, moltíssim per llevar-li.
Ara, passats els anys, fa pocs dies que el vaig veure. Va aturar el cotxe i me va cridar:
-Acosta’t  que te vull mostrar sa meva filla.
Dins el vehicle, la seva dona aguantava una deliciosa criatura de pocs mesos.
-Eh, que és guapa sa nostra nina?
-Es preciosa, Rafel... Molt guapa. Enhorabona a tots dos.
-I no té cap defecte, Toni! –Ho va dir com si se gratàs el coll, just davall l’orella.
-Tu tampoc, presumit –li vaig amollar fent la mitja.
En Tomeu és un nin d’ara. Ja és grandet. Fa temps que dóna mala vida a ca seva. Es vol posar una arracada.
-No ho somiïs –diu son pare.
-Però quan tengui 18 anys no podràs dir que no, papi.
-No me diguis papi que no m’agrada. I no vaig de penjarois.
-Idò, que me puc posar un tatuatge? –demana el nin.
-Putes, Tolo. Això si que no! Mai del món –crida l’homo.
-Ahir, a s’arenal –se defensa el nin- vaig veure un jove que en duia un d’una llengo que començava just davall es dobler de sa panxa i acabava dins es banyador.
-Quina brutor! –Va dir sa mare.
-Vatua el món –afegí el pare- no me diràs que això estigui bé...
-I na Pili -continuava el menut amb les seves- a n’es carrer d’es Sindicat li varen penjar  una anella en es nas.
-Acabem. Ves a estudiar i dóna aigua a sa cussa.

ELS JOVES
Aquests són alguns dels que actualment tenen de 18 fins a 35 anys, per aquí. Van com volen. Les ficcions que segueixen són només palla llarga amb el que estan protagonitzant.
En Marcial va començar prest amb les drogues i per aquest motiu va estar uns mesos tancat. D’aquell temps és una Dolorosa de tota l’esquena i dues creus, una a cada braç, a més d’una agulla tancadora d’acer que du a l’orella dreta.
A en Ramon li havien dit de nin que una de les tres coses més inútils del món eren les mametes dels homes i ara ha reaccionat en contra d’allò i s’ha fet foradar les seves per dur-hi dues tatxes que just veure-les  t’escarrufen que és gros.
En Pascualito es va passar posant-se coses on no calia i avui, als 27 anys, li han hagut de fer una espècie de fimosis perquè aquella pell no va poder amb les quatre anelles i la regadoreta de plata que hi duia.
Na Berti era guapíssima i encara ho és més perquè a la part de dalt de l’esquena, quasi delimitant els omòplats, li han tatuat dues aletes d’àngel que li cauen de pel·lícula. Te en projecte que li posin la cara de James Dean a una cuixa.
El Walter ha tornat dels Estats Units fet un eccehomo. Tot ple d’imatges de tots tipus. De la cara als peus: serps, lleons, camells, l’estàtua de la llibertat, dimonis, l’empire estate, calaveres... de tot. Ni els seus amics mallorquins el conegueren quan va baixar de l’avió.
Un cas curiós i amb gràcia és el d’en Carles i la seva al·lota. Ell només duia una corona d’espines molt neta i clara que li envoltava el llombrígol. Però per Internet va veure el que era el non plus de la darrera moda en el tema dels pírcings: una campaneta que es va fer penjar enmig de les cuixes. Ni davant ni darrera sinó a la mateixa creu on s’uneixen i separen les cames. Molestava però també molesten a molts les llengües foradades i plenes de perns que fan fer les sopes amb llisses a tots ells.
Quan en Carles, a un dels moments més tendres d’intimitat total amb la seva al·lota, la va voler sorprendre amb el nou artilugi, ella ja ho sabia i es va fer la beneita fins que, quan estaven practicant un nou equilibri mig rebentats, li va pegar per dir: “Atura, Carlitos, que he sentit campanes. Hauríem d’anar a missa”.  No varen poder seguir... Quedaren tots dos d’esquena damunt les rajoles mig panteixant, amb unes rialles que se sentien del carrer.
I un jove, també d’aquells tots tatuats amb sants, tortugues, artistes de cine, etc., com un mapamundi,  al llit d’una clínica a causa d’un accident de moto. Imaginau la infermera, pobreta, amb la xeringa a la mà tota apurada davant aquell betlem. El metge quan la veu així d’aturadeta li mostra el camí: “Mira, en aquest li poses la injecció just entre el Papa i na Belén Esteban. Així t’anirà bé.”

ELS MAJORS
Creïs que massa gent fa massa coses a la seva pell. Havia començat l’escrit de manera tendre i delicada  i l’estic acabant sortint de mare. Com surt de mare també bona part de la nostra societat. Dins 50 anys hi haurà residències de la tercera edat i hospitals que seran tot un mostrari de pells convertides en pellerofes arruades plenes de calàpets, ballarines en pèl, creus, dragons, peixos... Un capellà farà la mitja quan administri l’extremunció a algun centenari i vegi com al peu esquerre del vellet hi ha 6 y al dret un 9; precisament sobre aquelles xifres hi haurà de fer la creu amb els sants olis...
Passada la moda dels tatuatges, no hi haurà manera d’esborrar-los perquè llevar-ne un de petit ja costa un Perú i  a més la pell queda bruta, com si abans hagués tengut murques... feta una merdeta.
Estau avisats.

divendres, 2 de setembre del 2011

S'Almonia · Santanyí · Mallorca · >>360º<<·

Pantalla completa: primer botó


dijous, 1 de setembre del 2011

Pintada Infantil al Riuetó aquest estiu

Som aquí després de dos mesos. Massa temps! Ja enyorava el meu propi blog, quines coses...
Ben trobats un altre pic i mil gràcies per guaitar-me de tant en tant... Me feis estar content dins el mal temps i tot. Una abraçada i comencem:

Primer de tot, aquestes quatre imatges de la pintada infantil que va tenir lloc fa poc, just davall del meu balcó. Les vull dedicar a la meva amiga de l’ànima i de tota la vida CONCEPCIÓ PROHENS, “Na Conxa”, que posa hores i encant  tant a aquesta  com a altres feines pel poble i que sempre ho fa d’una manera totalment desinteressada.   Molt bé, Conxeta!!!



 Dins pocs dies continuaré la publicació de nous panorames i no vos podeu perdre les imatges d'un felanitxer especial que vos sorprendrà. Fins d'aquí no res...

Arxiu del blog