Vegeu el blog
amb les meves aquarel·les
.
.
.
.
dilluns, 21 de juliol del 2008
dijous, 17 de juliol del 2008
Els grafits d'en Pere
Alguna cosa ha canviat dins el món del grafit. Allò que fins fa uns anys era considerat per molts com a gargots que embrutaven els carrers s’ha anat obrint camí dins les galeries d’art, s’ha anat creant un nom i s’ha venut o subhastat per xifres que superen ja els sis zeros.
No sabem la que espera al jove amic felanitxer PERE BOTSMANN BENNASSAR que tan bé ha demostrat la seva originalitat i la seva vàlua a molts d’indrets. El cert és que la seva obra té una força indubtable i una qualitat que el dignifica com artista.
Només per donar una idea del seu caminar dins el món del grafit deix aquí part del que ha plasmat a dos indrets concrets de Portocolom. Un és la caseta de la garriga de sa Punta i l’altre el torrent de ca’s Corso. ---- Compartesc l’autoria de les fotografies amb el meu bon amic i veïnat Jaume qui m’hi va acompanyar i, de fet, me va descobrir les pintures.
No sabem la que espera al jove amic felanitxer PERE BOTSMANN BENNASSAR que tan bé ha demostrat la seva originalitat i la seva vàlua a molts d’indrets. El cert és que la seva obra té una força indubtable i una qualitat que el dignifica com artista.
Només per donar una idea del seu caminar dins el món del grafit deix aquí part del que ha plasmat a dos indrets concrets de Portocolom. Un és la caseta de la garriga de sa Punta i l’altre el torrent de ca’s Corso. ---- Compartesc l’autoria de les fotografies amb el meu bon amic i veïnat Jaume qui m’hi va acompanyar i, de fet, me va descobrir les pintures.
Primera part
Segona part
divendres, 11 de juliol del 2008
DIMECRES, FESTA DEL CARME
Un dia em va passar pel cap que volia ser poeta. Poeta, però només per una estona. I això que l’amic Tomeu m’ha dit sempre: “Alerta a aquells que se posen a fer poesies quan són grans”. Crec que cada pic que m’ho ha dit ha volgut significar que així se poden manifestar els primers cadufos. De tota manera, fer un sol caduf no em marcarà gaire, pens. Me va sortir fa uns anys quan les festes de la Mare de Déu del Carme estaven per arribar.
D’aquí a uns dies, dimecres, tendrà lloc la processó de les barques i, en els versos que segueixen, tothom va mig remull a causa de les ones i el vent. Per aquest motiu, no podien dur altre títol que el de
DIA DEL CARME AMB MAL TEMPS
Puja a la barca, nineta,
que la processó s’acaba!
Saps que m’ha venut la gent?
La Verge s’és marejada!
Els balancins de les aigües,
pobreta..., l’han malmenada.
Arribarem tard, amiga,
que la processó ja acaba!
Diuen que la Mare jeu
damunt les xarxes mullades.
Li bulliràs camamil·la,
til·la, romaní, argelaga,
i ho portaràs al vicari
dins una tassa de plata.
Si la Verge està adormida
que no la desperti encara,
que la son se’n du los mals
que la Puríssima agafa
quan vol fer de marinera
i amb els mariners s’embarca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)