La casa de roba Benetton sap el que fa i aquest pic s’ha d'aplaudir l’originalitat del seu darrer spot. Dins ell reuneix a un grapat d’intolerants ben coneguts. Aquí en mostram quatre. Creim, però, que la lliçó servirà de ben poc.
dimarts, 29 de novembre del 2011
diumenge, 27 de novembre del 2011
De la cadena humana al Riuetó
DUES PANORÀMIQUES PARCIALS
Feis-les moure. Primer botó: pantalla completa.
5 FOTOGRAFIES:
Fluixa, breu i tal com ho deu voler el nou govern ha estat la noticia que IB3 ha donat de la cadena des port.
Diferent és aquesta filmació de PalmaMultimedia. Molt bé, amics!!
dissabte, 26 de novembre del 2011
Vos cont lo de dijous?
Bé, vos ho cont. Els dijous vaig a Palma (no a Palma de Mallorca que és una solemne i redundant collonada). Ho faig ara amb el bus que s’ha posat bé per la gent com jo i pels estudiants. Quan arrib allà tenc una pixera rabiosa i vaig al wàter a descarregar. El que hi ha pels viatjants dels bussos sol estar net i llampant. Dins el dels homes hi ha tres cabines amples individuals, quatre lavabos i cinc o sis pixadors d’aquells que recorden els menjadors alineats de les boveres.
Bé, aquest dijous, dues de las cabines individuals estaven obertes i l’altra ocupada. Me pos a pixar a un dels adossats a la paret i, a mitja buidada, se presenten dos policies d’aquells que imposen espant: espatlles quadrades, mans grosses, dos metres d’alçària, etc. Es giren cap a la cabina ocupada. Hi toquen amb el puny i diuen: “¡Policia! Salgan los dos. ¡Rápido!.” El meu roi se va tallar en sec. Vaig pensar “No seran dos gais perquè ara això de jugar on sigui no està perseguit.” Surten dos homonets que me varen fer autentica pena. Dos desgraciats que devien intercanviar drogues o cosa d’això. Tenien una cinquantena d’anys, poc alts, descuidats, bruts, cabells llisos i llargs... una misèria. Jo me vaig dir: “Aquí no hi faig cap falta, ja acabaré de pixar a ca una puta”. Així mateix vaig veure con un dels guàrdies es posava un guà enorme, de làtex negre que li arribava al colze. Creis que la imaginació, en tal moment, fa via i la meva me va dur ràpidament a creure que aquell plàstic oiós era per comprovar si els desgraciats aquells s’havien amagat la droga dins el cul. Posau que si...
dilluns, 21 de novembre del 2011
diumenge, 20 de novembre del 2011
dimarts, 15 de novembre del 2011
He llegit: "AL CALOR DEL VERANO" de John Katzenbach
Encara que les temàtiques policials i de suspens no són el meu fort, aquí m’he trobat amb una obra ben feta, ben duita i narrada molt seriosament. Això fins el capítol 14 dels 20 que té.Un periodista, amb qui l’assassí d’algunes morts que es van produint, es posa en contacte telefònic seguit seguit, és el personatge narrador que du la història per dir-li qui ha estat la seva darrera víctima, on la trobaran, etc. També li diu que demà seguirà matant.
Més de 450 pàgines amb una gran càrrega psicològica impressionant sobre la personalitat del soldat assassí. La novel•la sempre interessa i te té sense poder deixar fàcilment la lectura. Fins al capítol 14, com deia, on entre la guerra del Vietnam que deixà tants de soldats desequilibrats. L’assassí serà un d’ells, com moltes altres novel•les. Poc original en aquest aspecte. I dins els capítols que segueixen i ha una acció desmesurada cap al a captura del militar que a mi no m’ha dit res i que es ben diferent a la primera part, més lenta, més pensada, més ben conduïda psicològicament.
dilluns, 14 de novembre del 2011
dissabte, 12 de novembre del 2011
Gaspar i els reflexos a la Seu
L’amic Gaspar Valero m’envia dues fotografies dels reflexos del dia 11.11.11 al matí, de la rosassa de llevant de la Seu en el mur de la façana de ponent. Amb gust les deix al nostre blog amb una forta abraçada a l’autor.
dimecres, 9 de novembre del 2011
Un vídeo molt popular
Molt conegut aquest víedo per l'impacte de les imatges de risc que inclou. El vull deixar avui aquí perquè tots els meus amics el puguin conèixer, que val la pena. Wikipedia diu d'aquest paratge:
El Caminito del Rey es un paso construido en las paredes del Desfiladero de los Gaitanes en El Chorro,
36°55′27″N 4°46′42″O, entre Álora y Ardales en la Provincia de Málaga. Se trata de un paso peatonal de 3 km con largos tramos con una anchura de apenas 1 m colgando hasta 100 m de altura sobre el río, en unas paredes casi verticales. Actualmente está muy deteriorado, casi todo el recorrido está sin barandilla y hay segmentos que se han derrumbado, quedando sólo la viga de soporte. Todos estos factores han contribuido a crear una leyenda negra tras haber perdido la vida varios excursionistas tratando de cruzarlo.
El Caminito del Rey es un paso construido en las paredes del Desfiladero de los Gaitanes en El Chorro,
dilluns, 7 de novembre del 2011
He llegit: "CADA HOMBRE EN SU NOCHE" de Julien Green
Aquesta és, en realitat, una relectura perquè “Cada hombre en su noche” ja l’havia llegida de jove, en francés que és com escrivia aquest autor mort a finals del segle passat. Sempre m’han captivat les seves obres a pesar de ser d’un home convertit al catolicisme quan per regla general els convertits me deceben i els renegats m’interessen. Però la prosa meditada i profunda de Green és una característica que sempre te manté aferrat a tot el que llegeixes d’ell. Per ventura el seu gran monument literari sigui l’estens Diari personal que també vaig llegir de jove i també en francès.
“Cada hombre en su noche” conta com el vell Horaci que s’està morint, confia un sobre secret a un nebot. Dintre hi ha els papers que sempre havia cercat sense èxit la germana del moribund per destruir les proves d’un escàndol que el jove ignora i que mai s’ha atrevit a esclarir fins ara. És, precisament la personalitat problemàtica del nebot on es centra la trama del relat en tot moment.
Magnífica novel•la que, juntament amb “Mont-cinére”, “Adrienne Mesurat”, “El viatger en la terra”, etc. són exponent de la qualitat literària i humana de Julien Green.
“Cada hombre en su noche” conta com el vell Horaci que s’està morint, confia un sobre secret a un nebot. Dintre hi ha els papers que sempre havia cercat sense èxit la germana del moribund per destruir les proves d’un escàndol que el jove ignora i que mai s’ha atrevit a esclarir fins ara. És, precisament la personalitat problemàtica del nebot on es centra la trama del relat en tot moment.
Magnífica novel•la que, juntament amb “Mont-cinére”, “Adrienne Mesurat”, “El viatger en la terra”, etc. són exponent de la qualitat literària i humana de Julien Green.
dissabte, 5 de novembre del 2011
S'Algar · Felanitx · Mallorca: 3 panoràmiques + 3 fotos + 1 vídeo
Pantalla completa: primer botó
I aquí un vídeo de youtube:
Acabat el vídeo de s'Algar en podeu veure altres des Port a la mateixa pantalla.
divendres, 4 de novembre del 2011
dimecres, 2 de novembre del 2011
Veïnats des Riuetó: Mercè
Na Mercè és una de les veïnades més conegudes de la nostra barriada. Simpàtica, elegant i sempre atenta i agradable amb tothom; ha de tenir, per força i mèrits propis, el seu lloc dins el nostre espai d’internet. Vagi per ella i la seva família la salutació més cordial i els millors desitjos i mostres d’amistat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Arxiu del blog
-
►
2012
(93)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (8)
-
▼
2011
(108)
- ► de desembre (20)
-
▼
de novembre
(15)
- Els intolerants més famosos
- De la cadena humana al Riuetó
- Vos cont lo de dijous?
- Arxiu retro d'en Ros · 5
- Caminar cap baix - cul alt
- He llegit: "AL CALOR DEL VERANO" de John Katzenbach
- Plaça de la Reina · Palma · Mallorca ·>>360º<<·
- Gaspar i els reflexos a la Seu
- Sa Llotja i Passeig Sagrera · Palma · Mallorca ·...
- Un vídeo molt popular
- Arxiu retro d'en Ros · 4
- He llegit: "CADA HOMBRE EN SU NOCHE" de Julien Green
- S'Algar · Felanitx · Mallorca: 3 panoràmiques + 3 ...
- Arxiu retro d'en Ros · 3
- Veïnats des Riuetó: Mercè
- ► de setembre (15)
-
►
2010
(64)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (13)
-
►
2009
(59)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (10)
- ► de setembre (8)
-
►
2008
(42)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (3)
-
►
2007
(8)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (6)
- ► de setembre (1)