dijous, 29 de març del 2012

Arxiu retro d'en Ros · 23

He llegit: "NOCHE CERRADA EN BERGEN" d'Ann Holt


Després de l’èxit editorial de la saga Milenium  del senyor Lärson ens han arribat multitud de novel·les d’intriga procedents dels països nòrdics. Aquesta d’avui encara és més dolenta que les altres. He deixat la lectura perquè ni m’ha agradat el tema de l’aclariment de l’assassinat d’una senyora bisbessa i d’alguns crims més que han desxifrar un matrimoni de policies. L’obra va d’un cap a l’altre sense coherència. Quan acabes un apartat ja no recordes els altres llegits anteriorment. Massa intríngulis quan el que falta és nitidesa i claretat. No la recoman a ningú.

dilluns, 19 de març del 2012

Arxiu retro d'en Ros · 22

He llegit: "EL HOTEL DE LAS ROCAS" de Veronica Henry

Feia temps que volia llegir alguna cosa agradable i intranscendent que no m’omplis el cap d’aventures, drames ni idees rares. És la sort que he duit amb aquest “Hotel de las rocas” on una prosa fàcil, clara i mengívola te fa venir les ganes d’anar llegint seguit, seguit. Un personatges realísticament  humans, sense problemes psicològics, ni depressions nervioses, compren i renoven un vell hotel sobre les roques d’un penya-segat que dona a una de les poques platges de bona arena del país. El port queda a pocs metres i allà trobarem un altre establiment hoteler del que el propietari tem la competència del renovat. El gran mèrit del llibre és la senzillesa de la prosa, sense floritures literàries ni figures poètiques que aquí ni puta falta li fan. Un descans que un s’ha de donar entre tanta fantasia inútil i complicada que rebenta les llibreries d’avui.  

diumenge, 18 de març del 2012

Una música diferent i simpàtica

Pels amics músics que van perduts, una peça clàssica amb notes atrevides:


Es port no és el club nàutic.

No puc entendre que si 82 dels 550 socis del club nàutic estan a favor de nous pantalans, això pugui donar cap llum verda ni obrir cap camí al govern perquè destrossi es port. És evident que es port no és el club nàutic. És de tots: els que hi vivim, els que hi tenim ca nostra, els que hi venen quan volen, etc. Per això me deman quan hem de votar tots nosaltres que no som del club i que segurament estimam més es port que 82 socis d’una entitat que, segons sembla, per moltes votacions que faci, no és ni mica ecologista ni estima es port per res.
Seria important que tots els amics d’es port venguin a la concentració del dia 31.



Crida a favor de les emissions que ens arriben de TV3

Havent rebut aquest comunicat crec oportú donar-lo a conèixer.
A baix d'ell hi ha l'enllaç per signar.
Benvolgut/da,
A causa de les retallades, TV3 té previst tancar les emissions via satèl.lit. Això significa que no es podrà veure la televisió en català en cap país del món. És una pèrdua irreparable, perquè no únicament els catalans que viuen fora segueixen les notícies del nostre país, sinó que fins i tot hi ha gent estrangera que aprèn català gràcies a TV3. És l'única televisió del món que emet en català!
Et preguem que signis el manifest i que el reenviïs a tots els contactes que et sembli oportú. Estem convençuts que amb una gran mobilització és possible de tirar enrere aquesta bajanada que, al capdavall, tampoc no eixugarà cap dèficit.
Moltes gràcies!

divendres, 16 de març del 2012

Júpiter i Venus per damunt Sa Mola

Fotografia rebuda de Sebastià Roig

dimarts, 13 de març del 2012

Pingüins

Encantat deix aquí aquest vídeo que m'envia l'amiga Magdalena

dilluns, 12 de març del 2012

He llegit: "LA SOMBRA DEL VIENTO" de Carlos Ruiz Zafón


D’un gran èxit dins Espanya i part de l’estranger. Ha rebut els comentaris positius més destacats dels crítics de tot el món. Però, de cap de les maneres aquesta és la novel·lística que a mi me pugui agradar i això que tenc sobre la taula, en llista d’espera, els altres dos llibres que formen la famosa trilogia de l’autor (El juego del ángel i El prisionero del cielo). No sé quan els llegiré perquè, de moment, amb “La sombra del viento” n’hauré tingut prou. Un cúmul d’aventures i personatges dins una acció tan intensa que a mi no me va. Me rebenta. Massa imaginació. Estic pensant  amb la sèrie televisiva Águila Roja i ja podeu veure per on vaig. Tanta acció me confon quan el que falta aquí és més intimitat i ànima. L’autor escriu bé, beníssim, amb moments i detalls d’una bellesa poètica innegable, però això ni m’ompl ni me satisfà mínimament si no va amb una profunditat que mogui una mica les emocions i l’esperit. Cal assimilar allò tan sabut de que els grans èxits no sempre volen dir obra mestra.

Arxiu retro d'en Ros · 21

dissabte, 10 de març del 2012

De "Diario de Mallorca" de dia 4

Sobre una casa d'es Riuetó
  • dissabte, 3 de març del 2012

    S'Algar, millor que mai

    Amb molt de gust vos deix avui aquestes imatges on es veu un Algar net i sense cap tara ni defecte. Les fortes onades dins el fred i el mal temps del febrer li han regalat tanta d’arena que ha recobrat la petita i deliciosa platja que hi havia fa uns 25 anys just a baix del niu de metralladora. No sé a vosaltres.. però a mi m’encanta. Un motiu més per respectar i gaudir el millor indret de la nostra costa.

    Demanem a les autoritats que no deixin anar-hi caravanes.

    Vegeu 5 imatges de la petita platja recobrada i un vídeo de caràcter general on la platja fa bona planta:




     

    Arxiu retro d'en Ros · 20

    divendres, 2 de març del 2012

    He llegit: "LA SONRISA ETRUSCA" de José Luís Sampedro


    Primer llibre que llegeix de J.L. Sampedro. M’ha decebut encara que comprenc que a molts les pugui semblar una meravella de tendresa i amabilitat. A mi m’ha cansat. El tema si és interessant i promet molt però li falta qualitat literària i poètica. Sempre seguit està a la altura de la manera de contar de molts de periodistes i no dels bons literats.
    Conta com un vell calabrès de muntanya es duit a casa del seu fill perquè el tractin del càncer que pateix. Allà es trobarà amb un netet encantador del que es penja de la manera més bella. El llibre seguirà sempre en un diàleg (més bé un monòleg) que manté amb el petit que, al principi, encara menja “papilles” i qui, amb ell, donarà les primeres passes. Així plantejada, la cosa és bellíssima però, com vos deia, és perd i torna pesada i fluixa per la poca capacitat poètica que hi posa l’autor. No en sap massa de fer prosa amb encant literari. L’encant temàtic que podria tenir torna vàlid per aquells que es conformen i s’emocionen amb poca cosa.
    Multitud de crítiques favorables, això sí. La meva, no. Imagin un milió de dones lectores fent la llagrimeta amb una història fàcil que a mi no m’ha dit res. Pens ara en la prosa tendra de Juan Ramón Jiménez vers Platero, que és un burret, i veig com Sampedro queda tan rebaixat, amb un ninet.

    Arxiu del blog