Feia temps que volia llegir alguna cosa agradable i intranscendent que no m’omplis el cap d’aventures, drames ni idees rares. És la sort que he duit amb aquest “Hotel de las rocas” on una prosa fàcil, clara i mengívola te fa venir les ganes d’anar llegint seguit, seguit. Un personatges realísticament humans, sense problemes psicològics, ni depressions nervioses, compren i renoven un vell hotel sobre les roques d’un penya-segat que dona a una de les poques platges de bona arena del país. El port queda a pocs metres i allà trobarem un altre establiment hoteler del que el propietari tem la competència del renovat. El gran mèrit del llibre és la senzillesa de la prosa, sense floritures literàries ni figures poètiques que aquí ni puta falta li fan. Un descans que un s’ha de donar entre tanta fantasia inútil i complicada que rebenta les llibreries d’avui.
