He llegit: "CADA HOMBRE EN SU NOCHE" de Julien Green

Aquesta és, en realitat, una relectura perquè “Cada hombre en su noche” ja l’havia llegida de jove, en francés que és com escrivia aquest autor mort a finals del segle passat. Sempre m’han captivat les seves obres a pesar de ser d’un home convertit al catolicisme quan per regla general els convertits me deceben i els renegats m’interessen. Però la prosa meditada i profunda de Green és una característica que sempre te manté aferrat a tot el que llegeixes d’ell. Per ventura el seu gran monument literari sigui l’estens Diari personal que també vaig llegir de jove i també en francès.

“Cada hombre en su noche” conta com el vell Horaci que s’està morint, confia un sobre secret a un nebot. Dintre hi ha els papers que sempre havia cercat sense èxit la germana del moribund per destruir les proves d’un escàndol que el jove ignora i que mai s’ha atrevit a esclarir fins ara. És, precisament la personalitat problemàtica del nebot on es centra la trama del relat en tot moment.
Magnífica novel•la que, juntament amb “Mont-cinére”, “Adrienne Mesurat”, “El viatger en la terra”, etc. són exponent de la qualitat literària i humana de Julien Green.