DIMECRES, FESTA DEL CARME

Un dia em va passar pel cap que volia ser poeta. Poeta, però només per una estona. I això que l’amic Tomeu m’ha dit sempre: “Alerta a aquells que se posen a fer poesies quan són grans”. Crec que cada pic que m’ho ha dit ha volgut significar que així se poden manifestar els primers cadufos. De tota manera, fer un sol caduf no em marcarà gaire, pens. Me va sortir fa uns anys quan les festes de la Mare de Déu del Carme estaven per arribar.
D’aquí a uns dies, dimecres, tendrà lloc la processó de les barques i, en els versos que segueixen, tothom va mig remull a causa de les ones i el vent. Per aquest motiu, no podien dur altre títol que el de


DIA DEL CARME AMB MAL TEMPS

Puja a la barca, nineta,
que la processó s’acaba!
Saps que m’ha venut la gent?
La Verge s’és marejada!
Els balancins de les aigües,
pobreta..., l’han malmenada.
Arribarem tard, amiga,
que la processó ja acaba!
Diuen que la Mare jeu
damunt les xarxes mullades.
Li bulliràs camamil·la,
til·la, romaní, argelaga,
i ho portaràs al vicari
dins una tassa de plata.
Si la Verge està adormida
que no la desperti encara,
que la son se’n du los mals
que la Puríssima agafa
quan vol fer de marinera
i amb els mariners s’embarca.