L’artista va finar divendres de matinada a Palma a 96 anys. Avui tindrà lloc la vetla a Son Valentí i el funeral es durà a terme dilluns a Felanitx. La seva trajectòria ve marcada pels personatges històrics.
L'artista Jaume Mir, al costat de l'escultura de Ramon Llull que va fer el 1998 per al Parlament de les Illes Balears. Foto: dBalearsFoners, éssers mitològics i personatges històrics de grans dimensions omplen algunes de les places i carrers d'arreu de Mallorca. Al darrere, hi ha la mà i l'expressivitat de Jaume Mir Ramis, l'escultor que plasmà amb bronze, fusta o pedra de Santanyí la memòria històrica del poble. Treballador infatigable, Jaume Ramis morí a Palma ahir de matinada a 96 anys i deixà com a llegat una obra que plasma "l'amor que sent envers Mallorca". Així ho assegurava el mateix artista en parlar dels característics foners o de la figura de Joanot Colom, que tant admirava. La vetla en record seu serà avui entre les 9 i les 19 hores al tanatori de Son Valentí, mentre que el funeral tindrà lloc dilluns a les 19 hores a l'església parroquial de la seva vila natal, Felanitx.
Nascut el 1915 i fill de picapedrer, Jaume Mir començà la seva professió fent de manobre amb son pare, una feina que l'acostà al maneig de la pedra. Però la seva quimera per les belles arts i l'expressitivat plàstica no s'aturà mai i el portà fins a Palma, on estudià a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis, un centre amb el qual tingué gran relació, ja que anys després en seria professor. Estudiós incansable, es llicencià a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Fernando de Madrid, on el 1940 obtingué matrícula d'honor i premi extraordinari de final de carrera. Precisament, l'educació fou també la seva gran passió i dedicà gairebé 50 anys de la vida a "combratre la ignorància a les aules", com ell apuntava en parlar de l'educació.
Precisament, aquesta fal•lera incansable pel coneixement plàstic i històric marcà també la seva obra, influïda per l'expressivitat i el bon coneixement de l'anatomia humana. No fou, però, fins a l'any 1950 que realitzà la seva exposició individual a Felanitx, on presentà estàtues de Ramon Llull i Sant Francesc d'Assís. I és que l'escultura religiosa també fou part important del seu bagatge plàstic amb conjunts com el de l'església de la Porciúncula de l'Arenal, el de l'església dels franciscans de Waco (Texas), a més de passos de Setmana Santa.
Ara bé, la seva passió pels foners i els personatges històrics de les Balears suposaren una fita en la seva trajectòria. Amb els anys, Mir volgué enaltir la pervivència de la llengua, la cultura i la història d'una "Mallorca que estim en desesperació", com assegurava en l'homenatge que li féu el Govern pel norantè aniversari.
D'aquesta passió i estima per les arrels, en surten les escultures a Ramon Llull, el grup escultòric d'Els argermanats, el relleu de La defensa de Mallorca i l'impressionat Joanot Colom en bronze de més de dos metres d'alçada que Jaume Mir plantà a la barriada de Son Gotleu -a instàncies de José María Rodríguez. La revolta de les Germanies i, en especial, el seu líder Colom -paisà seu- foren durant anys una gran passió. Així mateix, ho varen ser els foners que reproduí amb gran expressivitat i mostrant la duresa de la tasca defensiva. Així quedà plasmat en l'exposició retrospectiva que l'any 1998 es realitzà a la Llonja o la de la Fundació Dinonís Bennàssar, quatre anys després, on es feia també un intens recorregut per la seva iconografia.
L'artista féu de la seva vocació una gran passió. Tant és així que fins al darrer moment va estar vinculat amb la plàstica de tota tendència. Fa només dues setmanes assistí al Palma Brunch, tal com sempre feia quan hi havia un esdeveniment artístic d'especial interès. Mir, de ben jove, aconseguí entrar al cercle d'Anglada Camarasa, Cittadini i Dionís Bennàsar, a més de ser un gran amic de Blai Bonet. Precisament, l'any 1996 el poeta escriví una biografia sobre l'escultor que no va veure la llum fins al 2001 i que recull les converses fruit d'aquella amistat.
Tanmateix, a més de la formació, el treball i l'amistat, cal ressenyar-ne el vessant academicista i els reconeixements. Mir fou el president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià entre el 2003 i el 2007, i després passà a ser-ne president d'honor. Entre els premis i reconeixements destaquen dues medalles del Saló d'Arts Decoratives de la Diputació Provincial de Balears (1946 i 1948); els Ciutat de Palma de 1972 i 1979; i la Medalla d'Honor del Consell de Mallorca l'any 2010.
