Falornianes

L’acte de presentació del llibre “Terra de falòrnies” de Germà Coll va estar molt bé. A la tarima, un quartet d’amics intel•lectuals compost pel batle, l’autor, el director de la Casa i en Colau Llaneras, que va abocar teoria de la grossa i sapiència fonda glossant l’obra d’en Germà. Cites literàries a rompre de llibres de tots els temps, des de “Les mil i una nits” fins al “Decameró” de Boccaccio; des de Sigmund Freud fins a Marcel Proust, de Jaume d’Albocàsser a Josep A. Grimalt. Al llarg de l’esplèndida dissertació, el mateix orador ens feia riure quan, a propòsit de tantes referències, ens deia que en Miquel Riera el tenia conceptuat a ell mateix com a “casa de cites”.
La discreció i l’afabilitat d’en Germà se manifestaven sobretot dient que el presentador havia anat molt lluny i molt amunt. Si no m’equivoc, aquesta no és la primera vegada que se parla de Proust davant l’obra de Coll. Pens que deu esser més un símbol d’amistat fidel i entregada que no pas una anàlisi comparativa. De fet, i imaginant més que sabent com devem tenir les preferències literàries els felanitxers, pens que si en Germà escrigués com Proust, mig poble estaria mort de son ja al primer dels vuit contes que componen “Falòrnies”.
Perdonau si parl així quan encara no he llegit el llibre objecte de la festa que coment. Serà un dels grans gusts que em vull donar l’estiu que ve i el guard per omplir algunes hores on la llum i el mar hi puguin posar l’ambient. Anau a sebre quina música sortirà tèbiament del reproductor de compactes. Corelli, per ventura..., o Brahms..., o Fauré. Stravinsky o Varèse ho fotrien tot!
El saló d’actes de ca’n Prohens estava a rebentar. Hi eren els amics i els curiosos. El curiosos són els inquiets per les coses que engendra el poble. Na Marosa, amb un autèntic vestit llarg de hippy de Califòrnia i l’esponerosa cabellera amollada al més pur estil Olivia de Havilland. L’escriptor Pere Artigues, que, quan l’autor de “Falòrnies” li signava la dedicatòria, li donà un duro de propina perquè trobava que el preu del llibre era regalat. Alguns caps de les llistes de les properes eleccions fent molta bonda i bona cara... tan discrets i moderats! En Pep Sirer, que me va dir que se torbarà a venir al Riuetó, i ara pens que deu esser perquè deu haver posat el biberó a les lletugues d’un foravila nou i ufanós que gens li plany. L’artista i poeta Joan Maimó, que em deixà fet baves perquè diu que llegeix amb gust les meves notes...
Veure sortir a la llum de la societat el llibre d’un amic ha estat assistir a una hora i escaig de relaxació serena, subtil i colpidora. Va esser el regal d’en Germà Coll el dissabte dia 15 de maig. Una parida exemplar on no calgué cap cesària perquè la criatura no és voluminosa. Un naixement, anunciat sense massa bombo, d’un nou fill, o millor, una nova filla, com diu l’autor, la vida de la qual no acabarà amb els anys.
Quan el futbol televisiu entretenia una multitud amb xuts i caramboles, nosaltres gaudíem de l’autèntica festa de les paraules.