Però dins la sort de l’encant natural cal denunciar que cada estiu des de fa un grapat d’anys, el passeig que hi ha al fons d’es Riuetó ha estat i és víctima d’un esbart de jovenets i jovenetes irresponsables que no saben ni tenen idea del que és el conviure i el respecte als altres i a les coses que són de tothom. És el punt on organitzen les seves carreres de motos de mitjanit amb crits i accelerades que des d’aquí omplen el Port de renou i d’estridències. Aquets angelets cada temporada deixen el passeig a les fosques carregant-se l’enllumenat que va des de ca n’Estaca fins a la moderna estàtua de ferro. La fosca les va bé per fer-ne de les seves. S’han carregat bona part dels bancs del mobiliari urbà que tan sovint utilitza la nostra gent per descansar o fruir del lloc; bancs on els turistes també hi mengen i reposen. Els membres d’aquesta singular i destructiva colla buiden els extintors i ho deixen tot fet una soll amb pots, ampolles, restes de llepolies, bosses de plàstic, etc. Ningú no els diu res... On són els de la zona marítima que deixen passar els mesos sense impedir-ho i sense refer les destrosses. On són els policies que haurien d’evitar el mal i els renous?
Una al.loteta vestida de negre és l’única persona que cada dia ve i buida discretament les papereres. Bona cosa, nina. Però... no ve ningú més.
Deix aquí unes fotos dels bancs de fusta dels que he xerrat just ara. Veureu com parlen per si mateixos. Sols els faquirs de cul fort se’n poden servir sense patir.
