He publicat aquest escrit al setmanari FELANITX del dia 11 de juny
Sobre la carta al director de J.T.
Havia de parlar, fa mesos, de la brutor que bona part de l’any campa pel Port, on voldria viure fins al meu final amb més netedat. El centre de Palma, on vaig cada setmana, me fa enveja. No així les rodalies, on tothom se queixa. No vull que aquí, el nostre port, acabi com una rodalia de Felanitx, on fa anys que l’ajuntament engegava campanyes perquè tot fes bona cara. M’encanta el Port... però els carrers, les voreres, els camins, la garriga a l’hivern, fan una mica de vergonya. I no me queix de ningú de la brigada, dels jardiners, etc. Trob que tots fan la seva feina. Per res del món voldria perjudicar-ne cap. Per la seva part, Obres de Port té una dona que va de verd i groc que cuida una mica la vorera urbana. Quan, pel motiu que sigui, falla uns dies, és ben coneixedor perquè les papereres estan que rebenten i foten una pudor de mil dimonis. Per paga els qui tenim cans no trobam bosses per als excrements en els dispensadors corresponents i l’únic que hi havia a la meva part, el varen llevar. Vaig telefonar a la Sala perquè el tornassin posar. Me varen assegurar que ho farien però, ara que hi pens, no me varen dir quan. I jo, per tot allà on vaig, per les llibreries, a les drogueries, a can Roca de Palma... enlloc he trobat bosses negres petites de les que faciliten els dispensadors. En volia comprar i no en venen i com que no m’agrada passejar les merdes dins les transparents, me servesc dels mocadors de paper i, és clar que si les deix dins les papereres, al cap d’un dia es posen a pudir de valent.
Bé, això només ha estat per entrar amb metles, perquè la causa més important que m’ha duit a fer aquest escrit d’avui amb una mica més d’urgència que els altres l’ha motivada una carta al director apareguda a la pàgina 5 d’aquest setmanari corresponent a dia 4 de juny. Qualcú, a la fi, un tal J.T. romp una llança a favor d’en Guillem Tintorer, que tots els estius, com bé diu, fa una feina exemplar a favor de la netedat d’es Port i d’altres indrets del litoral felanitxer. Diu J.T. que “convendria que, els qui comandau, contractàssiu per sempre En Guillem”. Jo ho vull dir també i ben fort.
En Guillem va esser, fins fa més d’una quinzena d’anys, veïnat meu en es Riuetó. De la seva senzillesa i bondat no en cal parlar, les du amb ell ben arrelades i manifestes. De la seva eficàcia en la feina que fa, en són testimoni quasi tots els qui el veuen passar amb el camió i en les aturades que fa seguit seguit per recollir una fusta, un plàstic, una brutor qualsevol. No té aturai. És una vergonya que el tenguin de temporer. Quan vaig a pagar les contribucions, hi pens sempre. Si almenys una milionèsima part del que pagam tots servís per posar-lo fitxo!
No vos cregueu que en Guillem no lluitàs per esser-ho. Però, cansat i tot sol, va haver de tirar la tovallola. Record que, durant aquells anys de la seva lluita, vingué a veure’m i me va dir que una bona al·lota que duia la cosa social de l’Ajuntament li volia ajudar i me va demanar com ho havia de fer, perquè li exigien que justificàs que havia anat a escola el temps obligatori. Per dos o tres pics vaig telefonar a la directora de l’escola del Port per agilitzar la cosa. Sé que ella es va posar en contacte amb la Delegació... No sé a on, a la inspecció, o a l’escola mateixa, no trobaven els papers quan ell havia complert correctament tota l’escolarització que li tocava. A vegades, quan el trobava pel carrer, li demanava com ho tens i ell me deia un pic que tot anava per bon camí, un altre que ara me falta un certificat, que ara sí, que ara no... fins que vaig callar i pensar: a tu te passen amb parenostros i no faran res. Efectivament, en Guillem es passa la vida, anys i més anys, de temporer d’estiu sense que ningú de la Sala hagi tengut la dignitat d’esser just amb ell i de reconèixer tot quant fa. “Demanau pel Port quina feina fa –diu J.T. a la seva carta– i si vos convendria tenir-lo tot l’any”. Se mereix, sens dubte, vull afegir jo, la condició que li negau. Els contribuents estam contents de les feines ben fetes i les contribucions tenen més sentit quan es tracta de remunerar aquelles més merescudes.
Supòs que en Guillem no ha tingut la suficient ajuda de sindicats, personal social, etc. Ni sé si ha acudit a ells o si sap com fer-ho. Potser no s’ha sabut explicar amb la gent que li podria ajudar. Els grossos li han exigit certificats d’escola i de cultura quan, respecte de l’escola i de la cultura de la netedat, en dóna amb una cullereta a tots.
Molts de dies, a sortida de sol, el trob quan ve per s’Algar amb el camió. Me diu que li agrada més el camió que la furgoneta amb el remolc perquè, quan volta, el remolc no sempre l’obeeix així com ell vol. Buida el contenidor que hi ha prop del niu. Aixeca llaunes per aquí i per allà. I quan veu el puntet blanc d’un paper posa mà al fre, bota del vehicle mil pics i deixa el terra ben llampant. Després ha d’anar per les cales i ho ha de fer tot arreu. Fora mosques.
Ara, si un dia el torn trobar i ha sabut que, aquí i avui, he parlat bé d’ell com toca, té collons de fotre’s a plorar i no vull que ho faci.
S’està guanyant amb escreix, senyors de la Sala, la tranquil·litat que li escatimau. Pensau-ho.
