Uns internautes, mes bé joves, me demanen algunes coses sobre els meus panorames. Mirau:
M’he decidit pels panorames cilíndrics perquè trob que són els que millor van als paisatges on sempre interessa el que tenim davant els ulls i mai el cel de més amunt o la terra que hi ha al redol on posam els peus. (Els panorames esfèrics són millors pels interiors d’esglésies, palaus, etc. i es solen fer amb dues tomes d’un objectiu d’ull de peix. No és el cas que a mi me toca).
Per fer els meus necessit cada vegada de 8 a 15 o més fotografies preses d’un mateix punt amb la màquina completament anivellada mitjançant un trípode. El resultat no sempre és bo i cal, a vegades, fer quatre o cinc sèries de fotos amb un total 40-60 imatges per un sol panorama.
No sempre és interessant la part de darrera nostre però l’hem de retratar fins a donar la volta completa perquè si no el panorama resultarà una fotografia plana i freda. L’encant que tenen els panorames de 360º és que te donen la impressió de que tu mateix estàs dins els paisatge que contemples i això se coneix, dins el món de les imatges, amb el nom de “sensació envolvent” (la paraula correcta seria “envoltant” però no la trob suficientment exacta).
Per obtenir el panorama de la catedral de Palma, que acab de posar just aquí baix, vaig prendre un total de 48 fotografies de les que, finalment, n’he utilitzades 9.
He obert un nou blog on sols hi vaig posant els panorames. Per donar-li un caire més divulgatiu dins el món internàutic, està en castellà. No és que a mi m'agradi que hi vagi però m'ho ha demanat el servidor. De totes maneres, en castellà, no hi ha més que els panorames amb els títols corresponets. Vegeu-loAQUÍ
