Com que cada persona és un poc de moltes coses: el que menja, el que respira, el que viu, el que fa, el que veu i, de quina manera, el que llegeix, avui inaugur un nou apartat d'aquest blog que es dirá: "He llegit". Deix a un racó totes les lectures del passat i me vull dedicar a dir i a comentar breument les actuals. Aqui va la primera:
Els comentaris més generals diuen que és una obra de terror psicològic... Jo dic que per mi, de cap manera. Hi ha la part tràgica i uns fets de mort i d’escàndol. Trob que és més una crítica encertada i sense escrúpols dels col·legis d’internat anglesos dels anys 30-50 on els alumnes més tímids ho podien passar fatal. M’ha entretingut molt la part de les relacions entre els estudiants i les bones o males companyies que en aquells, com a molts d’altres llocs, es podien donar a mitjan segle passat.
M’equivocava durant tota la lectura quan pensava que l’alumne tímid i bo endreçaria al dolent i convertiria els fets en una història edificant. Aquí el dolent cada cop torna més perillós... No hi ha remei. Crec que és per això que parlen del terror psicològic.
Destaca la descripció correcta i perfecta del col·legi on es desenvolupa la història. L’ambientació, magníficament aconseguida. Per mi, el final, resulta massa efectiu, tràgic i fatalista. Però el llibre entretén i interessa en tot moment.
