Ella és na Marcel•la que just ahir va perdre una de les seves sabates dins les aigües que veim al fons d’algunes de les imatges que deix aquí mateix. La veim en companyia d’una amiga de París, fent el que nosaltres hem fet alguna vegada: dinar sota els pins on l’ombra i la fresca conviden a que tot sigui més gustós.
També, just al portal de ca seva, passant el temps amb colors i pinzells que, cosa natural venen de família. I finalment, es retrata amb les meves cussetes. Tot un detall.
Li vaig dir: “T’enviaré les fotografies” i ella m’ho posà més fàcil: “Les poses al teu bloc i ja les baixaré jo mateixa”. Molt bé, veinadeta, així ho faig... i moltes gràcies per visionar de tant en tant la meva senzilla pàgina com dius que ho fas quan ets ben lluny d'aquí.
