Publicat fa temps

Imitacions
L’escala d’en March s’ha vista millorada amb un arrambador. Totes les escales públiques haurien de tenir arrambador. Va ser un company felanitxer, gran viatger, qui va observar “Mira, aquí han posat un arrambador quasi com els de les escales de París”. Efectivament, a la capital francesa hi trobam el pare, el model del nou enginy metàl·lic felanitxer. Està a Montmartre, a dues passes del Moulin de la Galette. Milers de vegades han mostrat aquelles escales les pel·lícules de François Truffaut, Louis Malle, Albert Lamorisse (Ah, les delicioses seqüències del nin protagonista pels graons en “El globus vermell”...amb l’arrambador!). Ens han posat, idò, un detall ben característic de París. No sé si per nosaltres serà presumir molt això de gallejar amb un arrambador de pel·lícula francesa. Si la resta de mallorquins ja fa temps que ens titllen de merdosets i bravejadors , què diran ara que tenim un arrambador de París?
Naturalment que Felanitx no és París, ni l’escala d’en March arriba a Montmartre. És possible que l’arrambador ens quedi un tant curt si no allargam l’escala o que l’escala resulti massa ampla perquè les proporcions quedin bé. Un vestit d’Adolfo Domínguez li va com anell al dit al cos d´una hermosa sarment d’arquitectura feble i gràcil com Claudia Scheeffer, però si el posam sobre les popes d’una mare política una mica revenguda l’efecte estètic es pot ressentir considerablement. L’escala d’en March, pot ser, quedi un poc grassona; ja m’enteneu, supòs.
Totes aquestes observacions només són vàlides pels que d’una manera o de l’altra hem establert les relacions que la nostra imaginació ha lligat connectant dos arrambadors a dos indrets ben diferents. Per aquest motiu no podem deixar caure crítiques despietades sobre una millora que s’ha d’agrair. Celebrem l’ajuda d’un suport que ens donarà la mà quan els anys i l’artrosi ens facin tornar els escalons de les escales i dels portals cada cop més alts.
La història ha col·locat dins la vila més imitacions d’altres capitals europees. Què en direu, sinó, de l’obelisc de la placeta més cèntrica i més menuda del poble? Cançoners i poetes han versat el tema quan diuen que dels pobles de la rodona Felanitx en du la doma perquè enmig de s’Arraval hi té una agulla com Roma. Tampoc en aquest cas podem al·ludir a les dimensions de la famosa plaça de Sant Pere, però hem de convenir que no hi cau malament el petit obelisc a la placeta felanitxera. Hi ha una harmonia adient entre l’agulla i els edificis que l’envolten. El raconet, sense ser res de l’altre món, té el mèrit de la moderació i la mesura. L’única nota contra el gust és el rètol de la Mútua que, com taca estrident, trenca la serenitat del lloc. Ara els nous arbres ho dissimulen tot: la verticalitat romana de l’agulla i les desgraciades lletres de la publicitat.