De recent aparició després d’haver quedat finalista als premis Carlemany l’any 2008. Una obra que a mi m’ha encantat i que el felanitxer Tomeu Mestre de Ca’n Balutxo ha escrit amb una prosa magnifica, plana, bella i fàcil per tothom. Tant l’autor com l’editor la presenten com una novel.la tràgica on el fet de la desaparició de la línia del tren Felanitx-Palma l’any 1968 és motiu del suïcidi d’un treballador dels serveis ferroviaris. Més que novel.la jo crec que “El darrer manuscrit” és un llibre de memòria social, un sòlid i complet testimoni de costums de vida i de conducta dels felanitxers i manacorins (sobretot felanitxers) d’aquella dècada de la qual hi ha posat quasi tot. La gent, les terres, la costa, els edificis, la política i per damunt i destacant, la religió (el protagonista diu que pixa aigua beneïda), hi són més protagonistes que la l’aventura mateixa del narrador. La parròquia, Sant Salvador, els periòdics de La Pedra Foguera o El Maculí, l’estraperlo, els malnoms, els topònims, la fam i la por de les guerres, les costes, la nit de les verges, l’enriquiment d’en Verga i d’en Fontanet, etc. Un sentiment seriós, dramàtic i real vers una Mallorca que, ja des de llavors, es va consumint i destrossant. Destaca l’estació de Canteres que degué ser ca seva per l’autor... amb les pedreres de Sa Mola. Una lectura obligada que no deixarà a ningú indiferent i que pot obrir els ulls a tota una generació que puja... però puja no sé com.
I és per força que ara dic això: Vos deix aquí una fotografia d'en Pep Sirer que guard i que no va amb el llibre perquè la imatge és una festa i el llibre no. Hi som tots els que aquell vespre de 1968 varem fer el darrer viatge amb el tren de Felanitx, rient i cantant. Arribarem fins a Porreres on algú ens escridassà perquè trobava que no havíem de fer festa ni bulla per una fita que significava la pèrdua del treball i del pa. A partir de llavors em vaig sentir tocat per aquelles queixes i més encara quan, temps després, algú me contà un fet dramàtic relacionat amb la desaparició del tren, no sé quin perquè no el puc recordar per molt que fili...
