Sols una petita nota que va amb la imatge. És, merament, una situació gens estranya, una trobada anecdòtica. Un dia d’aquets vaig arribar, com molts d’altres dies, si és hi puc anar, a veure sortir el sol a s’Algar , des de la barraca d’ovelles totalment esbucada que hi ha a mig camí entre el portell de la barrera i el penyal Roig. Me sol seure una bona estona a una de les pedres de les runes i allà admir l’espectacle que protagonitza el sol naixent. Llavors pens, respir l’aire pur del matins, faig plans, me grat el cap o allà on me piqui, etc. Però mirau com el dia que dic hi vaig trobar, ben adormits sobre el poc pla de terra que queda de la barraca, una parella de dos estrangers d’uns trenta-quaranta anys. Les meves cusses, espantades per la sorpresa feren un escàndol i els dos alemanys es varen despertar amb un bot, tot sobresaltats i ens miraren espantats a les cusses i a mi, com si haguéssim estat policies que els anàssim a detenir. Però un cop deixondits ells i les cusses més tranquil.les, tots plegats varem mirar i fruir la sortida del sol.
