Una barca enfonsada

Aquí, mentre poguem, hem de deixar  nota de tot allò que passa en es Riuetó. Per això no podem passar per alt que fa unes setmanes es va enfonsar un llaüt de nom Rafael que feia pocs dies que havia aparegut fermat per una gent per nosaltres totalment desconeguda. Era una barca ja velleta que un matí volgué tocar fons amb el disgust evident dels seus propietaris. Les aigües del nostre indret en sortiren molt perjudicades ja que tot el combustible que duia, que no era poc, es va vessar dins elles per complet. Els de Ports varen remoure la superfície amb motors fora borda i així la gran taca de gasoil va quedar desdibuixada encara que la contaminació i la mala olor foren les mateixes.

Gràcies a les imatges preses pel meu veïnat i amic Toni Oliver, puc deixar constància visual  de les maniobres del rescat de l’embarcació i de la remoguda de les aigües.

Gent des Riuetó: Una veïnada joveneta

Per aquest bloc van passant, més que altre cosa, gent i fets d’es Riuetó. Per això avui tenc el gust de mostrar-vos una joveneta guapa i simpàtica qui, des de fa pocs anys, cada estiu, ve a passar alguns dies a la casa del seu pare, veïnat i amic nostre de sempre, Miquel Barceló.

Ella és na Marcel•la que just ahir va perdre una de les seves sabates dins les aigües que veim al fons d’algunes de les imatges que deix aquí mateix. La veim en companyia d’una amiga de París, fent el que nosaltres hem fet alguna vegada: dinar sota els pins on l’ombra i la fresca conviden a que tot sigui més gustós.
També, just al portal de ca seva, passant el temps amb colors i pinzells que, cosa natural venen de família. I finalment, es retrata amb les meves cussetes. Tot un detall.
Li vaig dir: “T’enviaré les fotografies” i ella m’ho posà més fàcil: “Les poses al teu bloc i ja les baixaré jo mateixa”. Molt bé, veinadeta, així ho faig... i moltes gràcies per visionar de tant en tant la meva senzilla pàgina com dius que ho fas quan ets ben lluny d'aquí.







Dos felanitxers rememoren l'antiga ruta marítima Portocolom-Alger

De "Diario de Mallorca"

M. ADROVER C. FELANITX ­Dos vecinos de Portocolom zarparon ayer del puerto de Felanitx para rememorar una de las rutas marítimas más navegadas durante décadas desde el sur de Mallorca hacia Argel, utilizada por comerciantes y también por contrabandistas. Los navegantes se adentraron en el mar con un pequeño llaüt.
Rafael Mascaró y Tomeu Bono desataron las amarras a las once de la mañana dispuestos a realizar una travesía que, calculaban, les llevaría unas 30 horas. Según explicaron, si el tiempo lo permite navegarán a vela y, si no, utilizarían el motor de la embarcación.
La idea es poder llegar hasta Argel y una vez allí desplazarse a un pequeño pueblo cercano a la capital, Babahassen, en el que está enterrado el abuelo de la esposa de Tomeu, fallecido en dicha localidad, ya que nadie de la familia ha estado nunca en su tumba, por lo que la carga emotiva de la aventura es asimismo muy grande.
Para tramitar los permisos de navegación y llegada al puerto, ambos navegantes han debido ir hasta Alicante para lograr autorizaciones consulares y los visados de entrada en Argelia en una embarcación particular.
Según apuntaron, tienen la suerte de tener un amigo en Argel que les esperará a la llegada del puerto para facilitarles su movilidad en dicha zona, y en tono de broma decían que temen más a la vuelta que a la ida, "pues a buen seguro que si nos avista un radar de Costas nos tomarán por una patera", manifestaron.

 Moment en el que en Rafel i en Tomeu surten cap a Alger

Les converses de SALVEM PORTOCOLOM

Camí de l'Assarell

Nova fotografia enviada per Gaspar Valero

Un pintor que sap triar el lloc

La bona feina d'aquella gent

Devia tenir uns 15/16 anys quan mumpare me va dir “Aquets d’ara no fan res per Felanitx. Els que si varen fer eren els republicans que després varen ser perseguits i tancats”. També deia que l’apotecari Barceló fou una gran persona.
Avui, quan els monarques cacen elefants, l’amic Jaume me fa arribar una publicació, testimoni del que em deia mumpare.
Aquestes obres de les imatges i altres que no hi caben, són d’aquella bona gent:





He llegit: "CARTERO" de Charles Bukowsky

Aquí m’he trobat amb l’obra d’un autor americà, prolífic i prou conegut dins el món de la literatura contemporània. Amb més de 50 novel•les, abundants relats curts i molts de poemes aquesta és la primera producció seva que arriba a les meves mans. M’ha interessat sense commoure el meu gust literari. Conta, dins el llibre, els seus anys de carter a Los Angeles amb un realisme brut i descarat. Vago i donat a la beguda i el vici quan s’interessa per ell, sembla trobar el lloc panoràmic de la seva vida entre aquests estadis És així la seva manera d’escriure, cosa que l’ha col•locat dins el món dels que es coneixen com escriptors maleïts de la literatura independent. Hi ha vegades que sembla que se’n fot de tots els que l’envolten i altres demostra cert sentimentalisme pels animals, per exemple.

No és estrany que hagi rebut tantes crítiques a favor com en contra.

Arxiu retro d'en Ros · 24 (final)

Invasió "a la planxa" del matí de Pasqua

Els de l'Institut de Felanitx, també contra el president totalitari i anticatalanista que pateix la nostra terra.

LLETRA DE LA CANÇÓ:

Jo que xerr es català
amb sa variant de Mallorca
i l'estim perquè és nostrat
Jo que duc damunt es cor
aquest llaç quadribarrat
i no estic amb en Bauzá
Jo no accept a cap traïdor
que en lloc de protegir es poble
fa de colonitzador
Resistiré els seus sermons
recoberts de demagògia
perquè manquen de raó
Jo que sempre he defensat
sa meva cultura i terra
ara no acotaré es cap i no perdré aquesta guerra!
José Ramón! No mos baixarem es calçons per tu!
Oh Josemón! Lluitarem per sa llengua tots junts!
Es llaç durem mal que estigui prohibit!
José Ramón!
Ses ments estretes mos intenten aturar es peus
hem de resistir sempre i que mai mos facin seus.
Que no veuen que es temps mos donarà sa raó?
Sa nostra lluita és superior a tota por, al seu terror.
Són una gent que té es cor podrit
pels doblers i els desigs, egoisme consentit
Però jo no ho suport pas, ja hem arribat prou lluny
som una massa humana i lluitarem tots junts!

Mor Jaume Mir

( Text de "dBalears")

L’artista va finar divendres de matinada a Palma a 96 anys. Avui tindrà lloc la vetla a Son Valentí i el funeral es durà a terme dilluns a Felanitx. La seva trajectòria ve marcada pels personatges històrics.



L'artista Jaume Mir, al costat de l'escultura de Ramon Llull que va fer el 1998 per al Parlament de les Illes Balears. Foto: dBalears
Foners, éssers mitològics i personatges històrics de grans dimensions omplen algunes de les places i carrers d'arreu de Mallorca. Al darrere, hi ha la mà i l'expressivitat de Jaume Mir Ramis, l'escultor que plasmà amb bronze, fusta o pedra de Santanyí la memòria històrica del poble. Treballador infatigable, Jaume Ramis morí a Palma ahir de matinada a 96 anys i deixà com a llegat una obra que plasma "l'amor que sent envers Mallorca". Així ho assegurava el mateix artista en parlar dels característics foners o de la figura de Joanot Colom, que tant admirava. La vetla en record seu serà avui entre les 9 i les 19 hores al tanatori de Son Valentí, mentre que el funeral tindrà lloc dilluns a les 19 hores a l'església parroquial de la seva vila natal, Felanitx.
Nascut el 1915 i fill de picapedrer, Jaume Mir començà la seva professió fent de manobre amb son pare, una feina que l'acostà al maneig de la pedra. Però la seva quimera per les belles arts i l'expressitivat plàstica no s'aturà mai i el portà fins a Palma, on estudià a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis, un centre amb el qual tingué gran relació, ja que anys després en seria professor. Estudiós incansable, es llicencià a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Fernando de Madrid, on el 1940 obtingué matrícula d'honor i premi extraordinari de final de carrera. Precisament, l'educació fou també la seva gran passió i dedicà gairebé 50 anys de la vida a "combratre la ignorància a les aules", com ell apuntava en parlar de l'educació.
Precisament, aquesta fal•lera incansable pel coneixement plàstic i històric marcà també la seva obra, influïda per l'expressivitat i el bon coneixement de l'anatomia humana. No fou, però, fins a l'any 1950 que realitzà la seva exposició individual a Felanitx, on presentà estàtues de Ramon Llull i Sant Francesc d'Assís. I és que l'escultura religiosa també fou part important del seu bagatge plàstic amb conjunts com el de l'església de la Porciúncula de l'Arenal, el de l'església dels franciscans de Waco (Texas), a més de passos de Setmana Santa.
Ara bé, la seva passió pels foners i els personatges històrics de les Balears suposaren una fita en la seva trajectòria. Amb els anys, Mir volgué enaltir la pervivència de la llengua, la cultura i la història d'una "Mallorca que estim en desesperació", com assegurava en l'homenatge que li féu el Govern pel norantè aniversari.
D'aquesta passió i estima per les arrels, en surten les escultures a Ramon Llull, el grup escultòric d'Els argermanats, el relleu de La defensa de Mallorca i l'impressionat Joanot Colom en bronze de més de dos metres d'alçada que Jaume Mir plantà a la barriada de Son Gotleu -a instàncies de José María Rodríguez. La revolta de les Germanies i, en especial, el seu líder Colom -paisà seu- foren durant anys una gran passió. Així mateix, ho varen ser els foners que reproduí amb gran expressivitat i mostrant la duresa de la tasca defensiva. Així quedà plasmat en l'exposició retrospectiva que l'any 1998 es realitzà a la Llonja o la de la Fundació Dinonís Bennàssar, quatre anys després, on es feia també un intens recorregut per la seva iconografia.
L'artista féu de la seva vocació una gran passió. Tant és així que fins al darrer moment va estar vinculat amb la plàstica de tota tendència. Fa només dues setmanes assistí al Palma Brunch, tal com sempre feia quan hi havia un esdeveniment artístic d'especial interès. Mir, de ben jove, aconseguí entrar al cercle d'Anglada Camarasa, Cittadini i Dionís Bennàsar, a més de ser un gran amic de Blai Bonet. Precisament, l'any 1996 el poeta escriví una biografia sobre l'escultor que no va veure la llum fins al 2001 i que recull les converses fruit d'aquella amistat.
Tanmateix, a més de la formació, el treball i l'amistat, cal ressenyar-ne el vessant academicista i els reconeixements. Mir fou el president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià entre el 2003 i el 2007, i després passà a ser-ne president d'honor. Entre els premis i reconeixements destaquen dues medalles del Saló d'Arts Decoratives de la Diputació Provincial de Balears (1946 i 1948); els Ciutat de Palma de 1972 i 1979; i la Medalla d'Honor del Consell de Mallorca l'any 2010.

De la diada reivindicativa del dia 31 de març

Concentració al Mollet d'en Pereió

Intervenció de Miquel Àngel Llonovoi

Parlament de Miquela Bennàssar

Fotografies de la Diada servides per l'amic PERE POLO al qui vull agrair tan valuosa col·laboració

De la premsa: