He llegit: "EL ÚLTIMO HERMANO" de Nathacha Appanah

És un dels llibres que més m’ha agradat de tots quants n’he llegits fins ara, que són molts. Obra literària de primer ordre, escrita amb una sensibilitat que emociona i que encanta en tot moment. És la història d’una amistat inoblidable entre dos nins d’uns 9-10 anys que es troben vivint les conseqüències de la guerra, deportats a la illa Mauricio. Un d’ells no sabia ni sospitava de les tragèdies que aquells anys hi havia al món. L’altre, un jueu reclòs en un ambient tristíssim.

Innocència i ingenuïtat dins la tragèdia de l’ambient més dur, tant familiar com polític.
Commovedora és l’adjectiu que més bé defineix la part emotiva de tan esplèndida obra on, mirant des dels ulls dels innocents queda denunciada l’estupidesa dels homes.
Veient com la narració ens va tocant els sentiments no seria estrany que més d’un dels meus amics que més conec arribàs a les llàgrimes. Qui no s’emocioni amb aquesta meravella que alci la mà...
Sens dubte, un dels millors llibres de tots els temps.