És el primer llibre que ha arribat a les meves mans d’aquest autor. Guanyador del premi Lletres d’Or, llueix una prosa magistral que fa que sigui un autèntic plaer anar passat pàgines. De quina manera més llisa i autèntica va descrivint el món rural català dels anys difícils on les esquerres en front dels falangistes i dels militars feien tornar tan tràgica i trista la vida de la cruel postguerra.
Crec que la historia te molt dels records personals del propi Emili Teixidor que deu haver mesclat amb imaginacions i llegendes.
El personatge del nin du tota la novel•la quan endevina el món adult que té al voltant. Els personatges, magníficament descrits: els pares, els amics de l’escola, la gent de la casa, el mestre, els senyors, els frares del convent de tuberculosos.
Però no és l’argument el més interessant del llibre sinó el llenguatge, l’estil, les paraules, la manera tan plana com té Emili Teixidor de jugar amb els vocables. En fi, una delícia amb una força moral que captiva al lector.
I ara que la versió cinematogràfica de “Pa negre” ha passat amb tan bona crítica al cinema diguem que Villaronga va agafar la idea del llibre. També l’ambient, però rés més. Dins la novel•la tot queda més clar i net que l’aigua tranquil•la. La pel•lícula es decanta d’aquesta netedat i queda convertida en una obra massa oberta que pot confondre un tant l’espectador.
